EMDR

EMDR:

Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars
EMDR és un abordatge psicoterapèutic que facilita la resolució dels símptomes i l’angoixa emocional relacionats amb experiències de vida estressants i traumàtiques. 
En els últims anys s’han realitzat més estudis i recerca científica sobre EMDR que en qualsevol altre mètode utilitzat per al tractament dels traumes i records traumàtics. 
L’eficàcia del EMDR ha estat demostrada per la recerca neurobiològica, observant-se canvis neurofisiològics després de les sessions.
Els resultats d’aquests treballs han fet del EMDR un mètode terapèutic d’avantguarda cap a una nova dimensió de la psicoteràpia. L’eficàcia del EMDR ha estat demostrada en tots els tipus de Trauma, tant per al Trastorn d’Estrès Posttraumàtic com per a Traumes de Menor Entitat, sent reconeguda com la psicoteràpia més efectiva per al tractament dels efectes del trauma per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Associació Americana de Psiquiatria i pel National Institute for Health and Care Excellence d’Anglaterra.

Com Funciona EMDR?
Tots els éssers humans tenim un sistema fisiològic de processament de la informació per fer front a la multiplicitat d’elements de les nostres experiències i emmagatzemar els nostres records d’una forma accessible i funcional. 
El model teòric de EMDR creu que les experiències traumàtiques i/o altament estressants poden ser emmagatzemades en forma de pensaments, sons, sentiments, guardats de forma rude (sense assimilar), de manera que qualsevol estimulació que connecti amb aquests esdeveniments poden activar de nou aquests records: la persona sent de nou la mateixa emoció i malestar que al moment del succés, doncs la situació traumàtica presa el control, el cervell actua automàticament en manera d’alerta i supervivència i apareixen pensaments autocrítics sobre un mateix, emocions desagradables que no s’entén molt bé per què es tenen, imatges pertorbadores, sensacions corporals desagradables… 
EMDR ajuda a assimilar aquest procés d’informació perquè els records traumàtics es converteixin en records normals, enfocant-se directament en les sensacions físiques, les creences negatives i els estats emocionals que pertorben a la persona i ajudant a connectar la informació negativa amb noves sensacions, creences adaptatives, recursos que contribueixen a l’aprenentatge, no a esborrar el record, sinó a recordar-ho com alguna cosa que va succeir però que és passat, ja no afecta al present, contribuint al benestar de la persona.

Quins problemes poden tractar-se amb EMDR?
EMDR pot ser útil en qualsevol tipus de conducta disfuncional que pugui ser deguda a incidents traumàtics del passat. Entre els problemes més comuns que EMDR ha demostrat ser efectiva en la pràctica clínica, podem citar els següents:

• Diversos tipus de Trauma
• Estrès
• Ansietat
• Depressió
• Dolc
• Addiccions de tot tipus
• Problemes de personalitat
• Problemes de comportament
• Ataquis de pànic
• Problemes d’alimentació
• Fòbies
• Trastorns psicosomàtics (còlon irritable, fibromialgia, dolor crònic, etc.)

Com és una sessió de EMDR?

A través de l’entrevista es va prenent informació rellevant de la persona, la seva família, els seus amics, el seu entorn íntim, a fi de detectar junts en la seva història possibles experiències que puguin ser la base dels símptomes actuals.
La teràpia comença quan el terapeuta informa al pacient sobre el que és EMDR, com funciona i obté tota la informació necessària del problema que es vol solucionar. Fixant l’atenció en la situació problema i mitjançant l’estimulació dels hemisferis cerebrals per mitjà de moviments oculars, sons alternats, etc., s’activa el sistema de processament natural del cervell, de manera que és el mateix cervell el que troba una manera d’engegar la funció natural de processament que posseeix i que en el passat no es va poder dur a terme per la intensitat del fet viscut. Així, es va recodificant la informació traumàtica, permetent que sorgeixin altres alternatives disponibles sobre l’experiència viscuda i es van modificant imatges, emocions, permetent també una comprensió diferent del succeït, a tots els nivells: racional i emocional.
En acabar la sessió, la persona és capaç de contemplar el record en el passat sense cap molèstia, ja que ho percep amb una altra perspectiva més realista i actual. El que es considera útil serà après i emmagatzemat amb els elements afectius, somàtics i cognitius adequats. L’experiència vital pertorbadora es converteix, en conseqüència, en una font d’aprenentatge i fortalesa.

En PSICOAT comptem amb psicòlogues terapeutes degudament capacitades i certificades a través del EMDR Institute, el qual és l’organisme oficial creat per la creadora de la teràpia, la Doctora Francine Shapiro, i que apareixen en el llistat dels professionals d’Espanya a través de la web de l’Associació Espanyola EMDR.

EMDR en Nens i Adolescents

Com funciona EMDR en nens i adolescents?
Diversos estudis acrediten a la teràpia EMDR com a efectiva i segura amb nens/as i adolescents, des d’edat pre-verbal fins a adolescents.
En el treball amb EMDR s’integren diverses modalitats terapèutiques incloent teràpia de joc, teràpia cognitiu conductual, teràpia familiar, etc. Aquesta varietat facilita que nens/as i adolescents siguin molt receptius al treball amb EMDR ja que els ofereix diverses activitats que els ajuden a involucrar-se amb el treball que es realitza.

Com és una sessió amb EMDR amb nens/as i adolescents?

La teràpia comença quan el terapeuta informa sobre el que és EMDR i es comença a identificar el que es vol resoldre. El nen/a adolescent és guiat a usar la seva imaginació i pensar en un lloc imaginari o real on se senti relaxat, lliure i segur.
Pensar en aquestes imatges, i les sensacions agradables que provoquen, es combina amb moviment ocular o un altre tipus d’estimulació bilateral que s’hagi acordat.
Aquesta experiència plaent ajudarà al nen/a o adolescent a sentir-se segur i optimista durant les sessions i després d’aquestes
Després d’aquest exercici positiu, es processen els problemes que han estat identificats prèviament. Per a això s’utilitza l’Estimulació Bilateral i diferents tècniques adequades segons l’edat, efectives fins i tot en nens i nenes de poca edat, mitjançant jocs, contes, etc.
Depenent de l’edat del nen/a o adolescent, una vegada que el procés acaba, aquest usualment indica que el seu problema ja no li afecta més i se sent bé, alhora que els símptomes annexos desapareixen.
Diversos estudis acrediten a la teràpia EMDR com a efectiva i segura amb nens/as i adolescents, des d’edat pre-verbal fins a adolescents.

Terapeutes EMDR la utilitzen amb nens, nenes i adolescents que sofreixen problemes de conducta, ansietat, malsons constants, fòbies, insomni, problemes de continència, trauma, duel, addiccions, assetjament escolar, abús infantil, trastorns d’adaptació, etc.

EMDR i Ansietat
L’enfocament EMDR ofereix l’oportunitat no només per reelaborar els traumes del passat, sinó també per millorar les habilitats personals i recursos individuals, per afrontar els reptes de la vida quotidiana amb serenitat i seguretat, sense sentir-se a la mercè dels símptomes d’ansietat. 
Amb EMDR no es treballa només amb el record d’algunes experiències que poden haver contribuït a l’aparició de trastorns d’ansietat, sinó també amb el record de les primeres vegades que s’ha experimentat l’ansietat i les pitjors vegades, amb la finalitat de dessensibilitzar i neutralitzar aquestes reaccions. Això facilitarà a la persona el ser capaç de fer front d’una manera més serena a les situacions que fins llavors es van viure com ansiògenes, a Perdre “La Por a la Por”.

Principio del formulario

EMDR i Fòbies
Les fòbies es basen en la por excessiva i irracional a una situació determinada o a un objecte en concret.
A través de l’abordatge EMDR treballem l’origen de la por, dessensibilitzant i reprocessant els successos que han originat la fòbia, proveint prèviament a la persona de recursos d’autocontrol per manejar la por. 
Una vegada posseeix aquests recursos, es procedeix a la identificació i reprocessament de les experiències més pertorbadores, la primera vegada que es va sentir por, la vegada més recent, estímuls associats, sensacions físiques, etc. fins que es crea un esquema positiu per a una acció futura, lliure d’ansietat.

EMDR i Dol

La pèrdua d’un ser estimat és un esdeveniment de gran impacte emocional sent diferent la manera en què cadascun dels membres de la família la percebi, interpreti, afronti i s’adapti a la nova situació i les demandes per ella creades. 
Una pèrdua no elaborada pot donar pas a problemes emocionals i trastorns psicopatològics al cap de mesos o fins i tot anys; un dol adequadament elaborat millora les capacitats futures per enfrontar-se a les situacions de pèrdua, frustració o sofriment.
Des del model de Processament Adaptatiu de la Informació en el qual s’emmarca el treball amb EMDR, el dol complicat es desenvolupa quan els components individuals són tan dolorosos, que es desenvolupa una alta sensibilitat cada vegada que es reactiva un fragment del record i no s’aconsegueix la integració.
EMDR facilita l’emergència de records positius del mort enfront dels negatius, afavorint la formació d’una representació interna adaptativa de la pèrdua. 
És important destacar que el treball amb EMDR en dol no pretén accelerar el procés de duel normal, sinó aborden els obstacles que compliquen l’expressió de l’aflicció i el procés de duel, afavorint la recuperació d’una narrativa funcional en l’experiència de la pèrdua.

EMDR i Depressió

Encara que l’abordatge EMDR sorgeix inicialment com una eina eficaç en el tractament dels trastorns de base traumàtica, existeix cada vegada major evidència sobre la seva efectivitat en el tractament de la depressió, donada la relació existent entre l’aparició d’aquest trastorn i els esdeveniments vitals estressants. 

Després del tractament EMDR es produeixen canvis observats significatius respecte al filtre que es produeix en els estats depressius cap a les creences negatives sobre un mateix, sobre el món i sobre el futur, i afavoreix el reconeixement d’estímuls positius, capacitat molt bloquejada en els estats depressius.