TERÀPIES

ALTES CAPACITATS

ALTES CAPACITATS

Són persones amb alts nivells de capacitat o el potencial necessari per aconseguir-los en àrees cognitives, artístiques/creatives, socials o en matèries específiques.

Aquests nens, joves o adults es poden trobar en tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

Representen entre el 4 i el 6 % de la població escolar.

CLASSIFICACIÓ:

– SUPERDOTACIÓ és la unió de tres grans característiques: Alta Capacitat Intel·lectual, Alta Creativitat, Alta Motivació /Implicació en la Tasca
Per detectar-los hem d’utilitzar instruments estandarditzats i han de ser avaluats per un professional especialitzat.

– TALENT és una Gran Capacitat en un àmbit i Específic. 

Pot tractar-se d’un TALENT SIMPLE, com per exemple talent verbal, creatiu, lògic, matemàtic, espacial, social, musical, esportiu… És fonamental detectar els talents dels nens o joves per potenciar les seves aptituds i fortaleses i afavorir que puguin desenvolupar tot el seu potencial.

També existeixen els TALENTS COMPLEXOS, que són la Combinació d’algunes aptituds específiques. Pot tractar-se d’un TALENT ARTÍSTIC-FIGURATIU, on el/la nen o jove presenta una gran facilitat i aptitud per a la Gestió Perceptual, Aptitud Espacial i Creativitat

D’altra banda també podem trobar-nos amb un TALENT ACADÈMIC, on el/la nen o jove presenta recursos elevats de tipus Verbal, Lògic i de Gestió de la Memòria, a més d’una gran Eficàcia per als Aprenentatges Formals i Estructurats i Obtenció d’Informació de qualsevol font estructurada.

– PRECOCITAT es tracta d’un ritme de desenvolupament més ràpid de l’esperat i per tant no és un fenomen intel·lectual sinó evolutiu.
Es dóna en les etapes en què els recursos intel·lectuals bàsics estan madurant, però una vegada acabada la maduració, la capacitat intel·lectual d’aquests nens és totalment normal.
És important seguir a aquests nens per no confondre’ls amb veritables superdotats o talentosos.

DIFICULTATS ASSOCIADES:

– Tendència a l’avorriment a l’aula: Si observem que un nen pregunta menys, interacciona poc amb el professor, baixa el seu rendiment acadèmic, no finalitza les tasques, es queixa freqüentment d’escola i professors, pot ser que s’estigui avorrint en classe. Hem de treballar junts perquè adaptin la manera d’ensenyar a les seves necessitats específiques perquè puguin gaudir i aprendre d’acord amb les seves característiques i capacitats.

Excessiu perfeccionisme: Si mai dóna per acabada una tasca, no se sent satisfet amb el que ha fet, es autocrític de forma poc realista, es posa metes inassolibles, està irritable o mostra ansietat, hem de treballar emocionalment amb ell.

Dificultats de socialització: Veurem que els nens amb aquestes dificultats només es relacionen amb adults o amb pocs companys, tenen problemes de comunicació, són excessivament tímids, orgullos@s i amb manifestacions de menyspreu, s’inhibeixen en tasques de grup o no participen en tasques lúdiques. Podem ajudar-los a tenir unes bones habilitats socials i a millorar en tots aquests aspectes.

– Disincronía: és un Desajustament entre el Desenvolupament Cognitiu i l’Emocional. Podem observar mostres de tristesa, canvis bruscs d’humor, inseguretat, reaccions fortes o plor. Si ho observem en els nostres nens, pot ser senyal que han de ser atesos per psicòlegs.

MITES I ESTEREOTIPS

MITOS REALIDAD
Són de classe mitjana-alta No necessàriament
Són aquells que puntuen alt en el test d’intel•ligència La intel•ligència és solament un indicador de la supeditació (creativitat i implicació)
Tenen bon rendiment escolar. Destaquen en totes les àrees El 70% d’ells té baix rendiment escolar. El 35% fracàs escolar
És un tret estable al llarg de la vida És un tret estable al llarg de la vida. És una variable depenent del moment de la seva identificació. Alguns mostren alta capacitat i acaben en la norma (precoces)
Són orgullosos, inestables, prepotents o vulnerables Gran variabilitat individual. Tendeixen a ser socialment atractius
No necessiten ajuda Cal crear condicions necessàries perquè puguin expressar tot el seu potencial. No són extraordinaris, sinó diferents