PSICOLOGIA INFANTO-JUVENIL CENTRE/DOMICILI

Avaluació, diagnòstic i tractament dels trastorns psicològics i psiquiàtrics dels nens i joves.

Som professionals que ens dediquem a ajudar als nens/es, els adolescents i joves,en qualsevol problemàtica que faci referència al que pensen, fan i senten.

També ajudem els pares i a les persones de l’entorn dels nens/es i adolescents a comprendre què els succeeix i aprendre a reaccionar de la manera més positiva i satisfactòria possible davant els problemes, angoixes o dificultats que tenen.

Els psicòlegs infanto-juvenils treballem amb el nens i joves, amb els pares, professors i persones de l’entorn o familiars, sempre que estiguin implicats en les dificultats o conflictes, sempre que puguin ajudar-los i sempre que sigui recomanable i adequat o possible segons l’estudi i adaptació a cada cas en particular.

Per a qualsevol preocupació que tinguem respecte els sentiments, pensaments o comportament dels nostres fills/es, podem i hem de consultar a un Psicòleg Infanto-juvenil que ens ajudarà a resoldre o eliminar les nostres preocupacions.

Tractaments Psicologia Infanto-Juvenil:

• Retard mental.
• Trastorns de l’Aprenentatge.
• Trastorn per Dèficit d’ Atenció amb o sense Hiperactivitat.
• Trastorn Negativista Desafiant i/o Comportament Pertorbador.
• Trastorn de la Conducta Alimentària: Anorèxia i Bulímia.
• Trastorns de l’Estat d’Ànim: Depressió, Ansietat.
• Fòbies o Pors: fòbia social, a l’escola, a sortir de casa, a separar-se de la mare, ansietat davant els exàmens,…
• Altres trastorns: gelosia, incontinència del pipí o de la caca, quequeig, …
• Assessorament psicològic a pares de nens/es o adolescents: Escola de Pares.
• Relació Pares-Fills. Comunicació, mediació familiar.
• Timidesa, dificultats en la Relació Social, dificultats en l’Adaptació.

Quan s’ha de consultar un Psicòleg Infantil o Juvenil?

Àrea Infantil

• Quan s’ha donat a la família una situació estressant o es preveu que passarà (separació dels pares, mort d’un familiar proper, malaltia dels pares, canvi d’escola, naixement d’un nou germà, …) o quan s‘han produït canvis en el seu comportament (abans era actiu i últimament està passiu, o molt alegre i darrerament més trist o apagat, o sempre volia estar amb la seva mare i ara la rebutja i vol el seu pare,…)
• Quan el seu comportament és difícil de controlar, té rebequeries freqüents, i no es sap quina és la millor manera d’ actuar (a casa o a l’escola o a ambdós llocs a la vegada).
• Quan té dificultats a l’adquisició dels aprenentatges i observem o ens informen a l’escola que mostra dificultats.
• Quan té més de cinc anys i encara es fa pipí al llit, o té més de tres anys i es fa caca a sobre durant el dia; o té dificultats a l’hora de dinar o dormir.
• Quan té pors que persisteixen i l’angoixen de manera excessiva. Quan són nens que temen quedar-se sols, separar-se de la seva mare o els angoixa anar a l’escola.
• Quan són nens/es excessivament actius, que es distreuen amb facilitat, els costa atendre i responen o actuen sense pensar-hi, ràpidament, …
• Quan són nens que mostren dificultats per iniciar o mantenir amistats (ja sigui per timidesa, brusquedat o agressivitat,…).

Àrea Juvenil

• Quan són nois/es que s’angoixen en excés: davant d’exàmens, parlant amb altres, quan estan en espais amplis i oberts, etc.
• Quan estan desmotivats pels estudis i/o no saben com estudiar o millorar el seu rendiment acadèmic.
• Quan estan tristos, deprimits i pensen que no serveixen per a res, …
• Quan volen estar prims i disminueixen o deixen de menjar o, ho intenten però cauen en afartaments i/o vòmits.
• Quan realitzen comportaments o els envaeixen pensaments de forma repetitiva, encara que els considerin absurds o excessius, però no els poden evitar.
• Quan tenen dificultats per iniciar o mantenir relacions amb altres o el sexe oposat, o són incapaços de negar-se, o defensar els seus drets de forma assertiva.

Amb qui treballa el Psicòleg Infantil i Juvenil?

• Amb els pares i/o tutors: assessorem els pares per a què ells ajudin als seus fills: “Els pares són els que passen la major part del temps amb els fills”.
• Amb els professors i mestres: quan apareixen dificultats a l’ ambient escolar. Els professors són, després dels pares, els que passen més hores amb els nois/es
• Amb els nens/es o adolescents: amb ells/es directament. En el cas dels adolescents, la intervenció es centra majoritàriament en ell/ella: “L’adolescent ja té i reclama més independència. La seva personalitat i desenvolupament depenen més de sí mateix”.

Descarregar tríptic informatiu