TRASTORNS D’APRENENTATGE
A PSICOAT comptem amb LA UNITAT DE TRASTORNS D’APRENENTATGE,
amb protocols específics pel diagnòstic i tractament dels Trastorns d’Aprenentatge.
“ Els Trastorns d’Aprenentatge són disfuncions neurològiques que condicionen una manca d’habilitat per un o més aprenentatges, en nens que tenen una intel·ligència normal”.
Una de les causes més freqüents de dificultats de rendiment escolar i fracàs escolar són Els Trastorns d’Aprenentatge. Es calcula que entre un 7 i 15% dels nens i joves considerats “normals” presenten algun d’aquests trastorns, principalment de lectura.
Molts d’aquests trastorns passen desapercebuts a l’escola. És fàcil que es pensi que no són tontos ihan de madurar, que són mandrosos i mostren poc interès, es distreuen o que el seu mal comportament és el que està afectant al seu mal rendiment. En molts casos, són alumnes que, encara que amb dificultats,van fent i van passant de curs( habitualment gràcies a una bona capacitat intel·lectual, uns pares o una escola que ajuda i recolza molt i/o fruit d’un gran esforç no valorat per les notes escolars que obtenen). Ens trobem sovint, per tant, que no són derivats a un psicòleg fins que el fracàs ja és important i ja estan cursant 5è, 6è o inclús la ESO.
El Trastorns d’Aprenentatge requereixen un diagnòstic acurat i precoç, al qual seguirà eltractament adequat, adaptat, “fet a mida” per a cada cas en particular.
La detecció precoç del trastorn i el tractament adequat abans de que s’hagi completat la maduració cerebral, fa que es minimitzin les conseqüències i pugui continuar els aprenentatges escolars amb normalitat.
El trastorns més freqüents que afecten a l’Aprenentatge són:
- Dislèxia o Trastorn de la Lectura
- Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat
- Trastorn Específic del Llenguatge o Disfàsia
- Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal
- Trastorn de la Parla
- Discalcúlia
- El Trastorn d’Asperger
- La Disgrafia
- Trastorn de la Expressió escrita
LA DISLÈXIA
És un trastorn neurobiològic que afecta principalment a la lectura i condiciona que nens amb una intel·ligència normal, sense dèficits sensorials, tinguin dificultats per a l’aprenentatge del llenguatge escrit.
La lectura acostuma a ser lenta i els hi costa aplicar les normes ortogràfiques.
Pot anar associada a trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, trastorn del llenguatge i trastorn del comportament.
La causa pot ser congènita o adquirida, genètica o secundària a alteracions o lesions cerebrals.
Es calcula que entre un 50-75% de nens dislèctics són fills d’un pare o mare dislèctica que en molts casos no va ser diagnosticat.
- Veure protocol de Dislèxia
- Protocol de detecció i actuació en la dislèxia:
EL TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB O SENSE HIPERACTIVITAT
El nens amb TDAH o TDA, solen ser despistats, desorganitzats, inatents, amb dificultats per concentrar-se i mantenir l’atenció i moltes vegades també hiperactius i impulsius.
Totes les seves característiques influeixen directament en el seu rendiment escolar i aprenentatges: la informació no entra quan és densa o es dóna mentre estan movent-se i atenent a multitud de coses que passen al seu voltant.
El TDAH o TDA sovint es presenta associat amb Trastorn de Conducta, Negativisme Desafiant, Trastorn de l’Aprenentatge,coordinació motriu, tics. També es presenten associats a Trastorn de la Tourette, Dislèxia, Trastorn d’Aprenentatge No Verbal,Trastorns de la Eliminació( enuresi) i Trastorns de la Parla.
EL TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE O DISFÀSIA.
Es caracteritza per un retard en l’adquisició inicial de la parla que evoluciona a afectacions més o menys importants del llenguatge oral i escrit.
EL TRASTORN D’APRENENTATGE NO VERBAL
És un dèficit funcional en les connexions de substància blanca de l’hemisferi dret. El llenguatge no està afectat. Possibles causes són: traumatismes craneoencefàlics, hidrocefàlia, agenèsia del cos callós o lesions primerenques a l’hemisferi dret.
Les característiques més destacables són les dificultats en:
- La percepció-organització visuoespacial: dificultats en orientació espaial
- La coordinació psicomotriu: dibuix i grafisme deficient i dificultats en activitats esportives
- Tractar amb material o circumstàncies noves
- Memòria Visual i Tàctil
- Comprensió lectora
- Escriptura
- Càlcul
- comunicació gestual i interacció social
TRASTORN DE LA PARLA
DISCALCÚLIA
És un trastorn específic que es caracteritza per la inhabilitat o dificultat per aprendre a realitzar operacions aritmètiques en persones que tenen una capacitat intel·lectual normal. Sol presentar-se també amb alguns tipus de dislèxia. Es pot observar ja en una edat primerenca amb l’aprenentatge dels dígits: el nen no entén la correspondència entre el concret, la quantitat, i l’abstracte, el número.
Algunes de les dificultats més importants que tenen són:
- Omissió i inversió de números i confusió de signes.
- Dificultats en el càlcul mental.
- Dificultats per organitzar els número en columnes, o per seguir la direcció u ordre apropiat de les operacions.
- Omissió o adició d’un pas del procediment aritmètic
- Aplicar una regla o procediment per un càlcul a un altre diferent; per exemple restar quan s’ha de sumar.
- Tenen dificultats en el conceptes de medició, seqüenciació i classificacions i orientació espaial.
- Dificultats per memoritzar mecànicament. El hi costa recordar les taules de multiplicar, passos de les divisions, …
- Dificultats per comprendre i raonar matemàticament. No entenen la suma, tenen dificultats per entendre que en una resta, amb nombres naturals, la diferència serà sempre més petita que el minuend, etc.
- Els hi costa molt resoldre problemes de raonament matemàtic, sobretot si necessiten més d’un càlcul per resoldre’ls.
- Els hi costa molt seguir procediments sense saber com o per què.
Si no es detecta i tracta aviat pot comportar un retard escolar important. El nens pateixen molt, donat que els aprenentatges matemàtics són acumulatius; és a dir, per exemple, un nen no pot aprendre a multiplicar si no ha aprés a sumar. I tot això es va complicant a mida que el aprenentatges són més complexes i densos.
EL TRASTORN D’ASPERGER
És un trastorn sever del desenvolupament, considerat com un trastorn neurobiològic caracteritzat per l’afectació de: les connexions i habilitats socials, l’ús del llenguatge amb finalitat comunicativa, comportaments repetitius o perseverants, limitat número d’interessos; i, en la majoria dels casos malaptesa motriu.
La seva capacitat intel·lectual és normal o superior en moltes àrees, però solen presentar dificultats en el rendiment escolar.
Els seus aprenentatges i rendiment escolar estan greument afectats per problemes associats de lectoescriptura i de conceptualització abstracta amb afectació de la comprensió del concepte matemàtic i lingüístic. Sovint, a més a més, les seves dificultats d’aprenentatge s’associen a trastorns per dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, problemes en l’àrea visoespaial i grans dificultats en les àrees executives d’organització, planificació i resolució de problemes.
El perfil de desenvolupament de les seves habilitats cognoscitives és molt desigual, amb àrees relativament desenvolupades i altres en què presenten serioses dificultats.
En general presenten dificultats en:
- Habilitats d’organització i planificació: mostren dificultat per formar una representació interna de l’objectiu final de la tasca a realitzar així com per processar la seqüència de passos necessaris per resoldre-la.Per exemple, saber on col·locar-ne les respostes en els fulls de treball i com organitzar els dibuixos i el text en una pàgina en blanc, tenir previst el material adequat per a cada tasca, completar les tasques, acabar les tasques dins un període determinat de temps, treballar de forma independent…
- Estratègies de revisió i autocontrol (monitorització) de l’activitat.
- Inhibició de respostes inadequades
- Recerca organitzada
- Flexibilitat de pensament
- Presenten preocupacions absorbents referides a temes o interessos circumscrits (generalment molt diferents dels que presenten el seu grup d’iguals),amb l’exclusió d’altres activitats i amb gran tendència a imposar aquestes preocupacions a altres persones.
- Tendència a perseverar en les seves respostes de resolució de problemes, en comptes de generar noves hipòtesis; que els porta a una dificultat per aprendre dels errors.
- Dificultats per contemplar diferents alternatives de solució d’un problema i analitzar-la informació des de diferents punts de vista.
- Dificultats en comprensió lectora:tendeixen a adquirir una habilitat apropiada o fins i tot avançada per a la lectura mecànica o descodificació de paraules. Es mostren capaços de memoritzar i recordar detalls i, no obstant això, fracassen a l’hora de respondre a preguntes obertes les respostes de les quals no es troben en el text de forma explícita. La comprensió del text és superficial i a vegades molt literal.
- Dificultats grafomotores: molts tenen dificultats motores considerables que fan que escriure sigui difícil. Alguns han de concentrar-se en la mecànica de l’escriptura i els costa pensar al mateix temps que estan escrivint. L’esforç que suposa escriure pot conduir-los a cansar-se ràpidament empitjorant la seva grafia.
DISGRAFIA
És el trastorn de l’escriptura que afecta a la forma o al contingut i és de tipus funcional. És presenta en nens amb una capacitat intel·lectual normal, amb una adequada estimulació ambiental i sense trastorns neurològics, sensorials, motrius o afectius intensos.
La disgrafia no comença a manifestar-se fins després d’haver iniciat l’aprenentatge de l’escriptura, passats el 6-7 anys d’edat. No és aconsellable el diagnòstic abans d’aquesta edat.
Podrem parlar de disgrafia primària o disgrafia secundària. La disgrafia primària fa referència a quan el trastorn més important que presenta el nen és la lletra defectuosa sense que hi hagi altres trastorns que puguin condicionar la seva lletra.La disgrafia secundària està condicionada per un component caracterial, pedagògic, neurològic o sensorial i és la manifestació simptomàtica d’un altre trastorn. Com per exemple les disgrafies secundàries a un Trastorn per dèficit d’Atenció amb o sense hiperactivitat, a una dislèxia o trastorns emocionals.
- Veure protocol de Disgrafia
 |
 |
